Si és gratis, el producte ets tu

Quan la Núria s’empipa perquè no troba una aplicació gratuïta per fer ‘x’, me’n foto: “Quina barra aquests desenvolupadors! Com és que no estan tancats al despatx programant aplicacions gratuïtes perquè les facis servir tu!?”.

La producció d’una aplicació (ja sigui web o nativa) suposa un gran esforç. Aquest esforç de temps i talent, sol suposar diners. Qui i amb quina motivació podria algú regalar el seu temps i esforços?

Cadena de preguntes semàfor

Qui ha pagat l’esforç que ha suposat crear aquesta aplicació? Per què ho ha fet?

Per sort, a vegades, la resposta és: ‘Una fundació’, ‘una ONG’ o ‘un col·lectiu’ que vol aportar quelcom positiu a la societat. A vegades, la resposta és ‘un desenvolupador independent’ que es vol donar a conèixer….

En la majoria d’ocasions, però, la resposta és: ‘Una empresa que vol fer diners’. No és una crítica. Sóc de l’opinió que per molt que ens agradi el què fem, la gent no vivim de l’aire… Vaja, que bé ens hem de guanyar la vida. A l’extrem d’això, però, trobem que al darrera d’alguns productes “gratuïts” hi ha força mala bava.

Hem de pensar que, en la majoria d’ocasions, la ‘gratuïtat’ d’un servei o plataforma digital s’entén en el sí d’un model de negoci determinat. Dit d’altra manera, la gratuïtat és un reclam per apropar el major nombre possible d’usuaris al veritable propòsit final.

El propòsit final de les empreses és fer diners. De nou, no és una crítica; sense diners, l’endemà no es pot pujar la persiana. Assumint la naturalesa de les empreses, doncs, el que hem de fer, com a usuaris responsables, és entendre el tracte que se’ns ofereix.

Andrew Lewis

Si no ho estàs pagant, no ets el client; ets el producte.

A continuació, a tall d’exemple molt simplificat, us exposaré una serie de models de “gratuïtat” que de ben segur us sonaran. Aquests són els tractes que ens solen proposar les empreses digitals:

Facebook: Tu m’expliques la teva vida i jo l’ensenyo als teus amics entre anuncis. Alhora que venc totes les dades que vas introduint a qui me les pagui. Per, entre d’altres coses, saber quins anuncis posar-te entre la històries que escriuen els teus amics.

Google: Renúncia a que la teva vida sigui privada privada i t’oferiré tot el que em demanis. Correu electrònic? Concedit. Word online? Concedit. Mapes collonuts? Concedit. Mirar vídeos gratuïts? Concedit. Sistema operatiu per mòbils?… Que com fem diners? De moment, no ens va malament amb la publicitat… Però estem treballant amb una Intel·ligència Artificial que amb la informació de les vides d’un 93% dels europeus, xalarà de valent.

Dita popular, o no.

A cavall regalat, acomiada’t de la privacitat

Freemium: Fes servir una versió limitada, en quan a prestacions, del nostre producte i, si realment et fa servei i vols totes les prestacions, ja acabaràs pagant.

Període prova: Fes servir la nostra eina gratis durant un mes i, en havent fet, si en vols més, paga.

Primers usuaris: Acabem d’obrir i volem créixer molt i tenir molts usuaris! Si t’apuntes ara, t’ho regalem.

Publicitat: T’oferim servei a canvi d’omplir-te d’informació que no ens has demanat i que t’interromprà i et molestarà. Això no és nou, no ens ho hem inventat nosaltres, els de la tele ho van convertir en una quasi-ciència.

En resum, quan acceptem l’acord d’utilitzar un recurs gratuïtament, hem d’avaluar què motiva la gratuïtat. Com ho estem pagant? A partir d’aquí, cal valorar si ens interessa o no.

Fotografia principal
unsplash-logoFredrik Öhlander
Comparteix-me