Proposta Formativa, Proposta de Valor

Què és una Proposta Formativa? És un anàlisi? És un briefing? Un contra-briefing? Una declaració d’intencions? Una guia? Un pla? Segurament, i depenent de cada cas, una mica de tot plegat. He estat cercant definicions i exemples. He trobat autèntics dossiers i senzilles fitxes d’una, encara no, pàgina d’extensió. Totes elles Propostes Formatives. Com pot ser tanta disparitat d’extensió i forma? Eren unes Propostes més bones que les altres? Segurament, qui millor podria contestar aquesta pregunta, són les parts interessades en cadascuna de les formacions resultants. I és que, el que pretenc argumentar és que, quan parlem de propostes formatives, cal mai no perdre de vista la Percepció de Valor.

Una Proposta Formativa ha de ser una Proposta de Valor

Una Proposta Formativa ha de ser una Proposta de Valor. Partint d’aquesta premissa, pretenc explorar l’aplicació del marc Value Proposition Design al disseny de Propostes Formatives. Què és la Proposta de Valor? D’on surt aquest terme? El concepte de surt de l’entorn de la gestió empresarial i la mercadotècnia. La definició més comuna és que una Proposta de Valor és una promesa del valor que vol ser transferit als destinataris. Simplificant-ho molt i portant-ho al nostre terreny: “Si fas aquest curs et prometo que…”, “Si la meva empresa dissenya aquesta formació us prometem que…” . O si li donem la volta, “Que aconseguiré jo fent aquest curs?” , “Quins avantatges ens suposa que vosaltres dissenyeu aquesta acció formativa?”

Em compres que una Proposta Formativa és una promesa? Em compres que és una Proposta de Valor? Si no m’ho compres, para de llegir ara mateix perquè a continuació parlarem de les fase de creació d’una Proposta de Valor. Parlarem d’això i de com de pertinent, o no, pot ser aplicar aquest marc al disseny de Propostes Formatives. El procés que detallaré a continuació, és l’adaptació de la implementació proposada pels autors del llibre Value Proposition Desgin, un material molt didàctic i terriblement accionable. Us el recomano.

Bé, segons els autors del llibre el Disseny d’una Proposta de Valor es divideix en quatre parts:

  • Canvas (Anàlisi)
  • Disseny
  • Testeig
  • Evolució

Hola? Us sona d’alguna cosa allò de l’ADDIE? No se’m decepcionis. Ja sé que pot semblar un refregit més de l’ABC de la gestió de projectes però hi trobo una sèrie d’aproximacions que poden beneficiar molt la creació d’una Proposta Formativa. No repassarem els quatre punts. Em centraré en la fase d’anàlisi i en els seus sub-apartats.

El Business Model Canvas és un entorn gràfic que ens ajuda a dissenyar models de negoci. El que ens proposen els autors, és aprofundir en dos apartats d’aquest gràfic, bo i generant dos nous gràfics, amb l’objectiu d’aprofundir en l’anàlisi del nostre públic objectiu i en la nostra proposta de valor. Segons ells, aprofundint en aquests dos aspectes, aconseguirem aprofundir en el market fit; és a dir, en la idoneïtat de la nostra proposta.

“El Canvas de Proposta de Valor té dos costats. Amb el Perfil de consumidor aprofundeixes en el coneixement del teu client. Amb el Mapa de Valor descrius com pretens crear valor per aquest client. Aconsegueixes el market fit quan fas que encaixin els dos.”

Value Proposition Design
Aquests són els dos gràfics proposats. Encaixen en el disseny d’una proposta formativa?

Òbviament una aplicació literal d’aquesta metodologia de poc ens serveix en el disseny de Propostes Formatives. Ara bé, què passa si ho adaptem? A continuació ve la part més delicada del post. Em disposo a aplicar el Marc de Disseny de Propostes de Valor al Disseny d’una Proposta Formativa basada en competències.

Perfil del Consumidor (Customer Profile)

El primer pas és identificar qui és el nostre consumidor; qui és el nostre futur alumne? Doncs en aquest post, a mode d’exemple, imaginarem que el nostre futur alumne és un docent universitari. Un cop tenim clar qui és el nostre públic objectiu, passem a implementar el canvas de perfil de consumidor

El canvas del Perfil del Consumidor es divideix en tres parts:

  • Tasques del consumidor (Customer Jobs)
  • Patiments del consumidor (Customer Pains)
  • Beneficis del consumidor (Customer Gains)

Les tasques del consumidor és tot allò que el nostre futur alumne necessita o necessitaria fer durant el seu dia a dia. El nostre futur alumne que, recordem, és un docent universitari, les seves tasques podrien ser: Comunicar-se amb els alumnes, detectar continguts de valor, avaluar els alumnes, comunicar-se amb els seus companys de departament, trobar temps per continuar la seva recerca, etc.

Quan parlem de patiments, ens referim a qualsevol cosa molèstia, dificultat o impediment que afronti el nostre futur alumne abans, durant o després de realitzar les seves tasques. Continuant amb l’exemple del nostre alumne que és docent universitari, els seus patiments podrien ser: No tenir temps per la recerca, la comunicació amb els alumnes és caòtica, la coordinació amb els companys de departament és una lluita constant, el volum de continguts generats pels alumnes impedeixen una avaluació a fons, crear materials nous suposa massa esforç, la gestió de l’aula virtual és molt pot pràctic etc.

Finalment, els beneficis són allò que els nostres futurs alumnes esperen que s’esdevingui. Les seves expectatives. Per exemple, gestionar la comunicació a l’aula virtual de manera senzilla i sense duplicitat de tasques amb l’email. O bé, retroalimentar la docència amb la pròpia recerca de manera més estreta, aprofitar al màxim els recursos curs a curs sense quedar enrere, automatitzar al màxim l’avaluació, etc.

Imaginem que cada item de les tres llistes anteriors (tasques, patiments, beneficis) és un post-it que enganxem a l’esquema anterior. Cada categoria d’un color diferent. Un cop s’han detallat tots aquests elements de cada llista, és hora de valorar-ne la importància. Així doncs, es procedeix a ordenar-los per importància de la següent manera: Les tasques s’ordenen en una escada de Important a Insignificant. Els patiments, d’extrem a moderat; i els beneficis, de essencial a “estaria bé”.

Els tres llistats resultats d’aquesta activitat ens proporcionaran un coneixement força esquemàtic i potencialment revelador de què és allò que pot voler el nostre futur estudiant. Recordem els cinc passos que hem seguit:

  1. Identificar el nostre futur alumne.
  2. Identificar les seves tasques.
  3. Identificar les seves dificultats.
  4. Identificar les seves expectatives (beneficis)
  5. Identificar la importància de cadascun dels elements anteriors.

Arribats a aquest punt, hem de ser capaços d’identificar quines competències ha d’incloure la nostra proposta formativa.

Proposta de valor (Value proposition)

Un cop perfilat el nostre usuari, el nostre estudiant, podem enfocar i materialitzar una proposta formativa carregada de valor. Una proposta formativa netament centrada en allò que l’alumne s’endurà de l’experiència que li oferim. Una proposta formativa alliberada de sorolls i indefinicions. Una proposta formativa fàcil d’explicar. Una proposta formativa fàcil d’acceptar. Una proposta d’autèntic valor.

Foto de portada
unsplash-logoJoanna Kosinska

Comparteix-me